Títol i resum generats per IA

#348 - Migració i records d'infantesa de l'Andrés Blanques

0:00Entrevistes10:54
Compartir
Entrevistes
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
5 seccions · 10:54
01
Els motius de la marxa de Córdoba
0:00 — 1:04

L'Andrés explica com la seva família va decidir venir a Catalunya després que el seu pare i oncle s'hi instal·lessin per problemes econòmics i laborals a Córdoba.

0:00
02
El viatge i el xoc de la arribada
1:05 — 3:05

Relat del llarg viatge en tren de fusta i la impressió negativa de l'àvia en veure les condicions de vida a les barraques.

1:05
03
De les barraques al Palau de Montjuïc
3:06 — 5:37

Descripció de l'arribada prop de l'estació de Sants i el trasllat sobtat en camions de l'ajuntament cap a Montjuïc i la Verneda.

3:06
04
Escola, idioma i vida quotidiana
5:38 — 8:54

Records de l'escola amb els catequistes a les barraques, l'aprenentatge del català a la feina i el paper de la mare com a modista.

5:38
05
Integració i carrera laboral
8:55 — 10:42

L'Andrés valora positivament la seva vida a Catalunya i explica la seva trajectòria professional des dels 14 anys fins a la jubilació.

8:55
Seccions generades automàticament

La duresa de la migració i l'arribada a Catalunya

L'Andrés Blanques, en una conversa amb Sònia Camí a Roda de Berà Ràdio, relata el seu viatge des de Cabra-Córdoba quan només tenia cinc anys. El motiu va ser la situació precària de la família, marcada per la pèrdua del patrimoni familiar i el trasllat previ del seu pare i el seu oncle a Barcelona per buscar feina.

Els primers anys a Barcelona

L'arribada a la capital catalana va estar lluny de ser fàcil, especialment per a la seva mare i la seva àvia:

  • El viatge es va fer en un tren amb seients de fusta que va durar una eternitat.
  • La primera residència va ser una barraca situada prop de l'actual estació de Sants, en una zona de soterranis d'una antiga presó de dones.
  • L'autor recorda amb especial duresa el dia que l'Ajuntament els va traslladar en camions al Palau de Montjuïc, on van dormir a terra abans de ser reubicats definitivament a la zona de la Verneda.

L'adaptació i el sentiment de pertinença

Tot i les dificultats inicials, l'Andrés destaca que per a ell el canvi va ser positiu. Malgrat que la seva àvia i la seva mare mai es van acabar d'adaptar del tot —anyorant la vida al camp i la seva feina de modista—, ell se sent plenament agraït a Catalunya:

"A mi Catalunya m'ho ha donat tot i per això no puc tenir mal record, al contrari."

Trajectòria vital i laboral

  • Va rebre formació bàsica mitjançant els catequistes que ensenyaven a les barraques i posteriorment a l'escola de la Verneda.
  • Va començar a treballar als 14 anys per ajudar la família.
  • Va fer tota la seva carrera professional en una sola empresa del sector de l'automòbil, passant de ser aprenent a cap de departament.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament