#349 - Experiències i anècdotes d'un taxista a Barcelona
El José Manuel explica que va començar a treballar de taxista a Barcelona als 30 anys per una lesió d'esquena.
Descripció de la conducció pel centre de la ciutat i la percepció d'inseguretat que patia el gremi dels taxistes.
Reflexió sobre el creixement de la ciutat, l'augment de turistes i el record d'haver portat alguns passatgers famosos.
Confessa que no li agradava ser taxista pel menyspreu social i explica com els clients usaven el cotxe com un confessonari.
Recorda haver tornat objectes perduts i les dificultats de tractar amb clients maleducats que volien fumar al vehicle.
Analitza els pocs avantatges de la feina, com la llibertat d'horari, i afirma que no tornaria a ser taxista si pogués triar.
Explica la seva etapa final fent rutes internacionals amb camió i tanca l'entrevista reiterant el seu paper d'oient de problemes aliens.
El taxi com a confessonari de la ciutat
En aquesta edició d'Entrevistes a Roda de Berà Ràdio, conversem amb el José Manuel Martínez sobre la seva llarga trajectòria professional recorrent els carrers de Barcelona al volant d'un taxi i, posteriorment, d'un camió. L'entrevista ofereix una visió retrospectiva i personal sobre la professió i la transformació de la capital catalana.
Una vida al volant
El José Manuel va començar com a taxista per necessitat, després de patir una lesió d'esquena que el va obligar a deixar la seva feina anterior. Tot i que va ser el seu propi cap, recorda la professió amb certa amargor per la percepció social de l'època:
- Manca de prestigi: Explica que ser taxista no estava ben vist i que sovint sentia un "menyspreu total" per part de la societat.
- Inseguretat: Destaca que el gremi de taxistes i el de farmacèutics eren els que patien més perill en una Barcelona que percebia com a insegura.
- Jornades esgotadores: Les xerrades revelen feines de 12 a 14 hores diàries per poder tirar endavant.
El taxi com a espai psicològic
Un dels aspectes més curiosos de l'entrevista és la definició que fa del vehicle com un espai d'escolta:
"El taxi era el confessonari dels clients; hi havia gent que t'explicava tota la seva vida, interior i exterior."
El José Manuel exercia sovint de psicòleg improvisat, escoltant drames personals i infidelitats, limitant-se a "posar l'orella" i donar la raó als passatgers per cortesia professional.
La transició al camió i la jubilació
Tot i les experiències viscudes, el convidat confessa que, si pogués tornar enrere, no repetiria com a taxista. Prefereix de lluny la seva etapa final com a camioner fent la ruta entre Marsella i Casablanca, on sentia una llibertat i un respecte que el taxi no li va proporcionar mai.