#350 - L'arribada a Catalunya i el treball al tèxtil
La Maria Jesús explica la duresa de la vida a Alcubillas i com van decidir vendre la màquina de cosir per emigrar a Sabadell buscant les indústries.
Relat sobre l'entrada al món tèxtil, la superació de la por a les màquines i les extenuants jornades de 18 hores per guanyar més diners.
Memòries de quan servia en una casa catalana i el soroll constant dels telers a la ciutat, que era símbol de riquesa i treball.
Com va portar el seu marit a Catalunya i la satisfacció d'haver pogut comprar un terreny i viure dignament amb la seva mare i àvia.
En aquesta conversa a Roda de Berà Ràdio, la Maria Jesús Serrano explica el seu viatge vital des d'Alcubillas (Ciudad Real) fins a Sabadell durant els anys de l'emigració. El seu relat és un testimoni cru i inspirador sobre la capacitat d'adaptació i el valor de l'esforç.
Els orígens i la marxa del camp
Maria Jesús descriu una vida de privacions al seu poble natal, on treballava en condicions molt dures al camp o servint en cases a canvi de salaris irrisoris. La decisió de marxar va ser impulsada per la recerca d'una indústria que oferís millors oportunitats:
- Treball físic extrem: Recollien llegums a mà i netejaven de genolls.
- Venda de la màquina de cosir: Per finançar el viatge, la seva mare va haver de vendre l'objecte més valuós que tenien, un moment de gran tristesa familiar.
- Determinació: Tot i no conèixer l'ofici, la protagonista estava convençuda que podrien aprendre com els altres.
L'adaptació al sector tèxtil a Sabadell
Un cop a Catalunya, després d'un breu període servint en una casa on era molt apreciada per la seva habilitat en la costura, va entrar a treballar en una fàbrica. El procés d'aprenentatge en el sector del tèxtil no va ser fàcil:
- Por a la maquinària: Inicialment li feien por les màquines que subien i baixaven, perilloses pels dits.
- Esforç sobrenatural: Va arribar a treballar fins a 18 hores diàries per poder millorar la situació econòmica de la seva mare.
- Curiositat constant: Es fixava en el funcionament del taller i preguntava a les companyes per dominar la tècnica de les màquines.
Una nova vida i arrelament
Finalment, va aconseguir portar el seu xicot cap a Catalunya. El relat culmina amb una reflexió sobre la prosperitat trobada: d'una situació de misèria van passar a poder comprar-se un terreny i viure dignament tota la família reunida.
"De Catalunya no ens anem, a Catalunya ens quedarem perquè aquí treballem, però mengem."