#392 - Jornada de curtmetratges i cinema social al FIC-CAT
Entrevista amb Mariló Puntí sobre el curtmetratge que explora la vida a les residències de gent gran amb una banda sonora de música clàssica.
Xavier Garriga explica el naixement del seu documental sobre el so històric de les campanes a la Garriga i els reptes tècnics del rodatge.
Laia Roca detalla com va rodar el seu primer curtmetratge basat en la quotidianitat de la seva àvia, Pepita Biosca.
Júlia Franzino reflexiona sobre els reptes de dirigir animació sense diàlegs i el missatge de cooperació que transmet la seva obra.
Resum de les projeccions de curtmetratges realitzades durant les sessions de tarda i nit al festival.
En aquesta emissió de Roda de Berà Ràdio, dins el programa Entrevistes de A Mig Matí, s'analitza amb detall la programació del FIC-CAT al Casino Municipal. La jornada va estar marcada per la projecció de nombrosos treballs cinematogràfics i converses íntimes amb els seus creadors:
- Tal faràs, tal trobaràs: La directora Mariló Puntí comparteix l'experiència de rodar un curtmetratge sobre la gent gran, posant en valor el paper de la música clàssica en l'emoció del cinema.
- Com un Pare: Documental de Xavier Garriga que narra la recuperació de l'art del toc manual de campanes a la Garriga, un llenguatge oblidat i ple de història.
- Bellesa: L'òpera prima de Laia Roca, un retrat sensible i natural sobre la seva àvia de 93 anys, explorant la bellesa de l'envelliment.
- Goma: Una animació dirigida per Júlia Franzino que ens ensenya, mitjançant els seus protagonistes, que la superació personal és possible gràcies al treball col·lectiu.
"Si haguessis de definir Goma, és la història d'una goma d'esborrar que vol dibuixar. Fer possible l'impossible sempre és des del col·lectiu" — Júlia Franzino.
Finalment, es destaca l'àmplia diversitat de gèneres presentats al FIC-CAT, des de thrillers de suspens com Algun dia tots serem jo fins a drames sobre la memòria i el canvi com El túnel de Montclar o Pluja d'estiu.