Amigmati
Episodis etiquetats amb Amigmati
A Mig Matí del 19/2/2026
Amb Sònia Camí. Programa d'entrevistes, música, seccions i espais informatius i d'entreteniment.
#353 - Periodisme Digital i Narrativa amb Constanza V. Paura
El Repte de Narrar en l'Era Digital En aquesta edició d'Entrevistes a Roda de Berà Ràdio, conversem amb la periodista Constanza V. Paura, redactora a National Geographic Espanya. La xerrada explora la transició del periodisme romàntic cap a les noves dinàmiques de consum digital, destacant la importància de mantenir el rigor en un entorn d'extrema competència i velocitat. De la Vocació a National Geographic • Constanza relata la seva ràpida immersió laboral després de graduar-se el 2022, destacant com la seva presència a TikTok va ser un valor afegit en el seu currículum. • Treballar en una marca amb tanta trajectòria li permet aprendre de professionals que entenen la narrativa visual i el periodisme de profunditat. • Destaca la llibertat creativa per saciar la seva curiositat, posant com a exemple reportatges sobre espionatge nazi a les salines de Huelva. Estratègies de Narrativa Digital • En el món digital, el procés s'ha invertit: els mitjans han d'anar a buscar l'audiència en lloc d'esperar que el lector vagi al quiosc. • Per captar l'atenció en l'scroll infinit, els primers 3 a 5 segons d'un vídeo o el primer paràgraf d'un text són crucials. • El rigor no és negociable: > "Que una història estigui explicada a xarxes socials no significa que sigui menys rigorosa o vàlida." Reptes Ètics i IA • Les fake news proliferen perquè connecten amb les emocions (por, incertesa) més que amb la informació. • L'intel·ligència artificial és vista com una aliada per a la productivitat i la síntesi d'informació, però mai com un substitut de la supervisió humana o del periodisme a peu de carrer. • La clau del futur resideix en l'equilibri entre el coneixement dels veterans i l'entusiasme dels natius digitals. Xerrada a la Biblioteca Joan Martorell Coca L'entrevista serveix com a prèvia de la xerrada "Contar històries en el mundo digital", que tindrà lloc al municipi. L'objectiu és trencar els prejudicis sobre les xarxes socials i fomentar l'esperit crític entre els joves i adults.
A Mig Matí del 18/2/2026
Amb Sònia Camí. Programa d'entrevistes, música, seccions i espais informatius i d'entreteniment.
#352 - Èxits i promoció del judo a Roda de Berà
Èxits esportius i activitat constant del Club Dojo Roda El passat cap de setmana de Carnaval ha estat especialment intens per al club de judo local, amb una agenda plena d'activitats que van des de la formació interna fins a la competició d'elit. Exàmens de cinturó i lliurament de graus La jornada va començar divendres amb la primera convocatòria de l'any dels exàmens per al grup d'adults. Es van lliurar un total de cinc cinturons, destacant el pas de l'Estela Quesada al nivell de marró, fet que la situa a les portes de presentar-se per al cinturó negre a través de la federació. Bronze al Campionat Infantil de Catalunya Dissabte, quatre judoques de la localitat van participar en el prestigiós Campionat Infantil de Catalunya. El resultat més destacat va ser per a l'Amalia Rodríguez, que va obtenir la medalla de bronze en la categoria de menys de 63 kg. La constància i disciplina de l'Amalia, resident de fa anys al club, han estat claus per a aquest èxit. L'entrenadora destaca l'aprenentatge estructural que suposa la competició, més enllà dels resultats al pòdium. Foment de l'esport i activitats familiars El diumenge es va dedicar a una jornada de judo en família en col·laboració amb el grup Dojo Tàrraco. Aquesta activitat busca que els pares i mares interactuïn al tatami amb els seus fills, trencant la barrera entre l'espectador i el practicant. "Ens ho vam passar pipa; els nens ensenyen als pares com fer les caigudes i els corregeixen amb molta serietat." Promoció escolar i visibilitat Recentment, el club ha realitzat un "tastet de judo" a l'escola Salvador Espriu. L'objectiu ha estat desmitificar la visió agressiva de les arts marcials i apropar la realitat d'aquest esport a l'alumnat. S'ha posat èmfasi en el respecte cap al company i el control físic. El projecte ha rebut el suport del professorat d'educació física per oferir una informació de quilòmetre zero sobre les opcions esportives del municipi.
A Mig Matí del 17/2/2026
Amb Sònia Camí. Programa d'entrevistes, música, seccions i espais informatius i d'entreteniment.
A Mig Matí del 16/2/2026
Amb Sònia Camí. Programa d'entrevistes, música, seccions i espais informatius i d'entreteniment.
#351 - Maquetisme en fusta: L'art i passió de l'Enric Caudenis
L'art del maquetisme en fusta L'Enric Caudenis comparteix a Roda de Berà Ràdio la seva llarga trajectòria com a maquetista amateur, una afició que va començar fa aproximadament tres dècades. Tot i que actualment té 90 anys, recorda amb detall el procés creatiu i la satisfacció personal que li ha aportat aquesta tasca artesanal. Inicis i aprenentatge El punt de partida: Tot va començar als 60 anys, quan la seva dona li va regalar una petita maqueta d'un tramvia. Aquesta primera experiència el va captivar fins al punt d'instal·lar-li il·luminació interior. Autodidactisme: L'Enric defensa que aquesta disciplina no s'aprèn en acadèmies; requereix, sobretot, ganes i paciència. "Això no t'ensenya ningú. És cosa d'un i el mateix." Temàtiques i materials La passió pels vaixells: Tot i haver fet diversos tipus de construccions, la seva gran passió són els vaixells de vela. Entre les seves obres destaquen el Juan Sebastián Elcano, la caravel·la Santa Maria i el San Francisco. La tècnica: Utilitzava kits de muntatge amb fustes especials que fossin prou flexibles per ser doblegades sense trencar-se. Les eines eren senzilles però precises: alicates de girar fusta, pegament i paper de vidre. El procés creatiu i el llegat L'obra mestra: Considera que el vaixell del Mississippi és la seva millor obra i la que més esforç li va requerir; actualment la conserva el seu fill al menjador. Un regal familiar: Al llarg de la seva vida ha creat unes 15 maquetes. Mai n'ha venut cap, ja que la seva motivació principal era la satisfacció d'acabar-les i poder-les regalar als seus fills. Gestió de la frustració: L'autor reconeix que és una feina delicada que pot generar nervis si les peces no encaixen, moment en què és millor fer una pausa per no malmetre el material.
#350 - L'arribada a Catalunya i el treball al tèxtil
En aquesta conversa a Roda de Berà Ràdio, la Maria Jesús Serrano explica el seu viatge vital des d'Alcubillas (Ciudad Real) fins a Sabadell durant els anys de l'emigració. El seu relat és un testimoni cru i inspirador sobre la capacitat d'adaptació i el valor de l'esforç. Els orígens i la marxa del camp Maria Jesús descriu una vida de privacions al seu poble natal, on treballava en condicions molt dures al camp o servint en cases a canvi de salaris irrisoris. La decisió de marxar va ser impulsada per la recerca d'una indústria que oferís millors oportunitats: Treball físic extrem: Recollien llegums a mà i netejaven de genolls. Venda de la màquina de cosir: Per finançar el viatge, la seva mare va haver de vendre l'objecte més valuós que tenien, un moment de gran tristesa familiar. Determinació: Tot i no conèixer l'ofici, la protagonista estava convençuda que podrien aprendre com els altres. L'adaptació al sector tèxtil a Sabadell Un cop a Catalunya, després d'un breu període servint en una casa on era molt apreciada per la seva habilitat en la costura, va entrar a treballar en una fàbrica. El procés d'aprenentatge en el sector del tèxtil no va ser fàcil: Por a la maquinària: Inicialment li feien por les màquines que subien i baixaven, perilloses pels dits. Esforç sobrenatural: Va arribar a treballar fins a 18 hores diàries per poder millorar la situació econòmica de la seva mare. Curiositat constant: Es fixava en el funcionament del taller i preguntava a les companyes per dominar la tècnica de les màquines. Una nova vida i arrelament Finalment, va aconseguir portar el seu xicot cap a Catalunya. El relat culmina amb una reflexió sobre la prosperitat trobada: d'una situació de misèria van passar a poder comprar-se un terreny i viure dignament tota la família reunida. "De Catalunya no ens anem, a Catalunya ens quedarem perquè aquí treballem, però mengem."
#349 - Experiències i anècdotes d'un taxista a Barcelona
El taxi com a confessonari de la ciutat En aquesta edició d'Entrevistes a Roda de Berà Ràdio, conversem amb el José Manuel Martínez sobre la seva llarga trajectòria professional recorrent els carrers de Barcelona al volant d'un taxi i, posteriorment, d'un camió. L'entrevista ofereix una visió retrospectiva i personal sobre la professió i la transformació de la capital catalana. Una vida al volant El José Manuel va començar com a taxista per necessitat, després de patir una lesió d'esquena que el va obligar a deixar la seva feina anterior. Tot i que va ser el seu propi cap, recorda la professió amb certa amargor per la percepció social de l'època: Manca de prestigi: Explica que ser taxista no estava ben vist i que sovint sentia un "menyspreu total" per part de la societat. Inseguretat: Destaca que el gremi de taxistes i el de farmacèutics eren els que patien més perill en una Barcelona que percebia com a insegura. Jornades esgotadores: Les xerrades revelen feines de 12 a 14 hores diàries per poder tirar endavant. El taxi com a espai psicològic Un dels aspectes més curiosos de l'entrevista és la definició que fa del vehicle com un espai d'escolta: "El taxi era el confessonari dels clients; hi havia gent que t'explicava tota la seva vida, interior i exterior." El José Manuel exercia sovint de psicòleg improvisat, escoltant drames personals i infidelitats, limitant-se a "posar l'orella" i donar la raó als passatgers per cortesia professional. La transició al camió i la jubilació Tot i les experiències viscudes, el convidat confessa que, si pogués tornar enrere, no repetiria com a taxista. Prefereix de lluny la seva etapa final com a camioner fent la ruta entre Marsella i Casablanca, on sentia una llibertat i un respecte que el taxi no li va proporcionar mai.
#348 - Migració i records d'infantesa de l'Andrés Blanques
La duresa de la migració i l'arribada a Catalunya L'Andrés Blanques, en una conversa amb Sònia Camí a Roda de Berà Ràdio, relata el seu viatge des de Cabra-Córdoba quan només tenia cinc anys. El motiu va ser la situació precària de la família, marcada per la pèrdua del patrimoni familiar i el trasllat previ del seu pare i el seu oncle a Barcelona per buscar feina. Els primers anys a Barcelona L'arribada a la capital catalana va estar lluny de ser fàcil, especialment per a la seva mare i la seva àvia: El viatge es va fer en un tren amb seients de fusta que va durar una eternitat. La primera residència va ser una barraca situada prop de l'actual estació de Sants, en una zona de soterranis d'una antiga presó de dones. L'autor recorda amb especial duresa el dia que l'Ajuntament els va traslladar en camions al Palau de Montjuïc, on van dormir a terra abans de ser reubicats definitivament a la zona de la Verneda. L'adaptació i el sentiment de pertinença Tot i les dificultats inicials, l'Andrés destaca que per a ell el canvi va ser positiu. Malgrat que la seva àvia i la seva mare mai es van acabar d'adaptar del tot —anyorant la vida al camp i la seva feina de modista—, ell se sent plenament agraït a Catalunya: "A mi Catalunya m'ho ha donat tot i per això no puc tenir mal record, al contrari." Trajectòria vital i laboral Va rebre formació bàsica mitjançant els catequistes que ensenyaven a les barraques i posteriorment a l'escola de la Verneda. Va començar a treballar als 14 anys per ajudar la família. Va fer tota la seva carrera professional en una sola empresa del sector de l'automòbil, passant de ser aprenent a cap de departament.
#329 - Novetats i futur de la Llar d'Infants Els Petitons
Transformació de la Llar d'Infants Els Petitons En aquesta entrevista a Roda de Berà Ràdio, la directora de la llar d'infants municipal Els Petitons, Joana Pérez, detalla el procés de renovació profunda que viu el centre. Aquesta transformació respon a la necessitat d'adaptar-se al nou decret d'educació infantil de 2023 i a la voluntat de modernitzar el seu projecte educatiu. Actualització del Reglament de Règim Intern El reglament no es renovava des de 2019 i els nous canvis busquen una major coherència amb una pedagogia vivencial: • Flexibilitat horària: S'han ampliat els marges de recollida dels infants (de 12:00h a 13:00h i de 16:30h a 17:30h) per facilitar la conciliació familiar. • Digitalització: El procés de preinscripció passarà a ser totalment telemàtic a partir del proper curs. • Atenció a la quotidianitat: Se centra en l'autonomia i els moments de cura (higiene, alimentació) com a eixos d'aprenentatge. Un Nou Marc Pedagògic i Formació de l'Equip L'equip educatiu està immers en un procés de formació intensiu per implementar un model menys dirigit i més respectuós: • Observació a Tarragona: Les educadores visiten llars de referència a Tarragona per aprendre de models consolidats. • Assessorament extern: Compten amb la formadora Clara Puigventós per analitzar la pràctica diària. • Disseny d'espais: Les aules s'organitzen per racons (experimentació, joc simbòlic, moviment, refugi emocional) on l'infant pot escollir lliurement. "No fem una educació estàndard per a tots els infants, sinó que preparem entorns i propostes perquè tots hi tinguin cabuda segons les seves necessitats." Reivindicacions del Sector 0-3 La directora també aprofita per traslladar la preocupació del sector per les ràtios actuals, que considera excessives per oferir una qualitat òptima. Tot i això, destaca el suport de l'Ajuntament de Roda de Berà, que finança personal de suport per sobre del que marca la normativa estricta. Celebració del Carnaval L'activitat més immediata és la Rua de Carnaval, organitzada conjuntament amb l'Escola Salvador Espriu: • La temàtica d'enguany és la de "pintors". • Les disfresses han estat confeccionades pels mateixos infants de forma vivencial. • S'eviten les imposicions estètiques que puguin incomodar els nadons, prioritzant sempre el seu benestar.